MIRADES Querol & Roura. Del TEXT a la PINTURA
L’exposició és la mostra d’un agermanament, maridatge, simbiosi entre text i pintura. Uns textos (Àngel Querol) van motivar i provocar unes pintures (Miquel Roura). Avui us els presentem.MIRADES és el títol que encapçala el bloc de l’Àngel; allí el Miquel va llegir i elegir els textos que ha transformat en quadres, en pintura. Com diu el Miquel, el text com un element plàstic sense lligams amb la seva comprensió lingüística, buscant la força del text, del CURSUS i el DUCTUS cal·ligràfics, del moviment enèrgic de la mà i del braç; el text com a color, taca, textura, ritme, composició i, en definitiva, OBRA ARTÍSTICA.
Quant als textos —breus i circumstancials—, en el bloc sempre van acompanyats d’una imatge del paisatge d’Horta; de flors de ribàs, de nugolades, d’albades i de capvespres… que obren els altres ulls: els dels sentiments, suggestions, desitjos, admiracions.
Pintura i escriptura que volen compartir l’experiència estètica, el component poètic i metafòric de l’art.
MIRADAS Querol & Roura. Del TEXTO a la PINTURA
La exposición es la muestra de un hermanamiento, maridaje, simbiosis entre texto y pintura. Unos textos (Àngel Querol) motivaron y provocaron unas pinturas (Miquel Roura). Hoy os los presentamos.
MIRADAS es el título que encabeza el bloc de Àngel; allí Miquel leyó y eligió los textos que ha transformado en cuadros, en pintura. Como dice Miquel, el texto como un elemento plástico sin ligaduras con su comprensión lingüística, buscando la fuerza del texto, del CURSUS y el DUCTUS caligráficos, del movimiento enérgico de la mano y del brazo; el texto como color, mancha, textura, ritmo, composición y, en definitiva, OBRA ARTÍSTICA.
En cuanto a los textos —breves y circunstanciales—, en el bloc siempre van acompañados de una imagen del paisaje de Horta; de flores de ribazo, de nubarradas, de albas y de atardeceres… que abren los otros ojos: los de los sentimientos, sugestiones, deseos, admiraciones.
Pintura y escriptura quieren compartir la experiencia estética, el componente poético y metafórico del arte.
Un nou dia (5/10/2014)
Voldria que cada dia fos inaugural i tremolós com un infant i les primeres clarors de l’alba.
Un nuevo día
Quisiera que cada día fuese inaugural i trémulo com un recién nacido y las primeras luces del alba.
La contemplació, una mirada gratuïta 1 i 2, 2022
tela de 100 x 100 cm
La contemplació, una mirada
gratuïta (28/09/2014)
La mirada, la contemplació, és la possessió més gratuïta de les realitats i dels somnis. Admirar, embolcallar, obrir totes les finestres, transcendir-se, descentrar-se, deixar-se alterar profundament… Sense grapejar, sense retenir, sense dominar. Fruir del fluir. Radicalment pobre, necessitat i captaire humil.
La contemplación, una mirada gratuíta
La mirada, la contemplación, és la posesión más gratuíta de las realidades y de los sueños. Admirar, envolver, abrir todas las ventanas, trascenderse, descentrarse, dejarse alterar profundamente… Sin manosear, sin retener, sin dominar. Fruir del fluir. Radicalmente pobre, necesitado y mendigo humilde.
Invitació al vespre (19/09/2015)
Hora malva. Contemplar, assossegar-nos, caminar retorns sense pressa. Pressentir la calidesa del recer… I ben acotxats, confiar-nos a la nit fins que ens desvetlli la tendresa de l’alba.
Invitación al anochecer
Hora malva. Contemplar, sosegarnos, andar retornos paso a paso. Presentir la calidez del abrigo… Y bién arropados, confiarnos a la noche hasta que nos despierte la ternura del alba.
Elogi del clarobscur
(14/03/2015)
En un món tan embadalit en les quimeres empíriques i la sacralització de les certeses científiques, com estimo els clarobscurs quotidians i atzarosos, que em fan més savi, més pausat, més atent… més feliç!
Elogio del clarobscuro
Dies de farigola (28/04/2015)
Dies de farigola voldria; trempats i tendres alhora, de llum matisada, de floretes roses o blanques. Dies de timonet arrelats i aeris, discretament perfumats.
Días de tomillo
Voldria (23/1/2017)
Amorosir-te el despertar, desfilar una a una i a poc a poc les tebiors de la nit, regalimar endins, infondre’t la tendresa de l’alba i fondre’m en el teu nou dia voldria!
Quisiera
¡Endulzarte el
despertar, deshilar una a una y lentamente las caricias de la noche, deslizarme
adentro, infundirte la ternura del alba y fundirme en tu nuevo día quisiera!
La vida menuda (24/04/2016)
De bellesa fràgil i
d’esclat fugaç, abocat al plor…
Atresora ullades de sol, abraça la vida menuda i la immensitat de cada instant.
La vida sencilla
De belleza frágil y eclosión fugaz, condenado al llanto…
Atesora retazos de sol, abraza la vida sencilla y la inmensidad de cada instante.
